Mantenir-nos actius físicament és beneficiós per la salut, però hi ha persones per les quals l’esport és alguna cosa més. Per la Maria Rosa Llivina, l’esport i, concretament, la natació és, a part d’una satisfacció molt gran, un motiu per autosuperar-se. Ella va començar a nedar regularment l’any 1981 i fa uns deu anys que competeix en la categoria màster, amb el club sabadellenc Nagi. Amb dedicació i esforç –entrena quatre cops a la setmana, uns 12.000 metres en total - ha aconseguit primeres posicions en campionats importants. Tot i això, és molt discreta a l’hora de parlar d’èxits.
Nascuda a Sabadell, la seva relació amb Sant Llorenç va començar quan era ben petita, perquè passava tots els estius al poble. Quan es va casar s’hi va quedar a viure. Ara, la Maria Rosa encomana l’afecció per nedar a les seves tres filles, ja que participen amb ella en alguna travessa. Sembla que la natació es convertirà, a aquest pas, en tota una tradició familiar.
|
|
|
| Com vas començar a nedar? |
Arrel de la meva mare. Un dia em va dir: “Jo em voldria apuntar al Nagi, a fer cursets de natació, però no ho diré a ningú, perquè com que el club té tanta mala fama i diuen que fan plorar la gent, el teu pare potser dirà alguna cosa... No ho diré i, quan sàpiga nedar, ja li deixaré anar”. I bé, jo li vaig dir: “Si tu hi vas, jo també m’apuntaré”. I així vam començar, fent cursets. Ella va aprendre a nedar, jo ja en sabia, però vam anar perfeccionant... i des de llavors ja no ho hem deixat. Cada vegada ha anat a més. |
| I això de competir, com va venir? |
Bé, això va ser perquè van començar a fer uns campionats a Sabadell, i el director del Nagi em va dir una tarda: “Que vols venir a nedar?” I li vaig dir que m’ho pensaria. I sí, hi vaig anar. Llavors es van anar fent cada vegada més campionats, i cada vegada érem més gent... |
Quina és la distància més llarga que has nedat?
|
El més llarg que he fet és una travessa de 5.000 metres, a Mallorca. Va ser una travessa dins d’un campionat, si no recordo malament, europeu. En els europeus i mundials sempre es fa una travessa, un any és de 3.000 i l’altre de 5.000, al mar o a llacs. Però a l’estiu també he fet travesses aquí, a Sitges, a Vilafranca, a les Illes Medes... Aquesta de les Medes la vam començar a fer l’any passat amb la Sílvia i l’Olga [les seves filles].
|
Participes en totes les competicions a nivell de Catalunya, en alguns campionats europeus i mundials... Parlem de premis?
|
Bé, doncs... a veure. A nivell nacional, sí que tinc algun premi. L’últim premi va ser als campionats de França, vaig quedar tercera en els 400 lliures, per exemple. Dins d’un nacional francès, doncs ja està bé quedar tercera, per mi, que no sóc ex-nedadora. S’ha de dir que si hi ha una ex-nedadora, sempre quedarà davant, si ha sigut bona. Però, evidentment, a nivell europeu, no hi ha res a fer, el nivell és molt alt i t’has de conformar.
|
A part de la natació, fas algun altre exercici o esport per estar més en forma? O simplement perquè t’agrada?
|
Aquest any feia gimnàs, he començat a fer cinta. Però ara ho deixaré uns dies, perquè en els últims Campionats de Catalunya estava una mica esgotada. A veure, en principi ho faig per tenir més força. El que passa és que quan es combina segons quin esport amb la natació, nedes pitjor, perquè la musculatura canvia una mica i t’hi has d’adaptar, i això costa molt. Però si ho faig és perquè m’agrada. Si corro vint minuts a la cinta, és perquè també gaudeixo d’això.
|
Què consideres que t’ha aportat la natació?
|
Bé, satisfacció, perquè em motiva molt la superació personal. Llavors, les estones amb les persones amb qui comparteixo aquestes afeccions, estones agradables, de passar-t’ho bé.
|
Elisenda RoviraA qui la recomanaries? |
Jo la recomano a tothom, li he recomanat a molta gent que sap que nedo. Persones que estan nedant a Castellar em diuen: “Si ho hagués fet abans! I que bé que estic!”. A veure, això sí, has de trobar-hi el què, perquè estar donant voltes dins d’una piscina sembla una mica de tontos. |
| La natació és un esport molt popular entre els infants, per exemple, però a nivell més professional, té molt poc ressò, comparat amb altres esports. Creus que n’hauria de tenir més? |
Diguem que sí, que crec que n’haurien de tenir més tots els esports. Però atractiu per anar-lo a veure, un campionat de natació no n’és. Llavors, si no atreu popularitat... Ara, suport incondicional de les institucions sí que n’hauria de tenir, igual que un altre esport. |
| Ara en té poc? |
En té poc, sí. Ja no et dic que a nivell de màsters no en té gens, perquè això tothom s’ho pot imaginar. Però tampoc en té a nivell de federacions, més aviat se’t volen treure de sobre. |
| Tens previst continuar... fins que el cos aguanti? |
En principi sí. Crec que, si deixés de fer-ho, hi hauria un buit molt important en la meva vida. Molt, molt important. Hi ha gent que em diu que és un sacrifici anar a entrenar quatre cops a la setmana. Jo els dic que no, que per mi és un plaer, que si m’ho traguessin, sí que seria un sacrifici. Fins que el meu cos aguanti... |
| Elisenda Rovira |
|
