En Francesc Roma té 26 anys i en fa més
de dos que viu a San Salvador, la capital de El Salvador. Va decidir marxar per
anar-se’n a viure amb la seva parella, la Diana, colombiana d’origen i resident
a El Salvador. En deixar la feina de perruquer que feia aquí, va muntar la seva
pròpia perruqueria allà, que ha batejat amb el nom de Cesc Barcelona, i ara fins
i tot fa una secció de perruqueria en un programa de televisió local. Amb poc menys de 7 milions d’habitants,
El Salvador és el país més petit de l’Amèrica Central. Una Catalunya a
l’americana? “Jo comparo bastant Catalunya amb el Salvador. Pels habitants, a la
mateixa distància la muntanya i el mar... Té bastants paral·lelismes.” Però té,
també, moltes diferències. Aprofitem que ha vingut a passar les vacances de
setmana santa a Sant Llorenç perquè ens les expliqui. |
|
|
| |
Perquè vas decidir anar a viure a El
Salvador? |
La raó per la qual vaig marxar va ser
la Diana, cent per cent. Nosaltres ens vam conèixer a Mallorca, després vaig
anar allà de vacances un any, després un altre any... Així que quan hi vaig anar
ja coneixia el país. A mi sempre m’havien atret els països llatins i,
evidentment, pel fet d’estar amb ella, vaig decidir marxar. Vaig marxar
l’octubre del 2004, però definitivament, el gener de 2005. |
Què és el que més et va sorprendre en anar-te’n a viure allà? |
Et sorprenen varies coses, no només n’hi ha una... Et sorprèn potser haver de parlar castellà sempre. Trobava a faltar parlar català. I a la Diana, encara que no m’entenia, jo a vegades li parlava en català. Això potser va ser el que més trobava a faltar. A la perruqueria, els conceptes també són diferents. Allà, el cabell arrissat es diu “colocho”, assecar el cabell es diu “pistolear”... A part de parlar castellà, has de canviar les expressions. Vaig passar de parlar un cent per cent en català tot el dia a un cent per cent en castellà. |
Et vas adaptar bé a les diferències en la vida quotidiana? |
Sí. Jo crec que és un tema molt psicològic, el fet que quan un se’n va a un altre país, ha de mirar el bo, no el dolent. Jo sempre he mirat les coses bones que hi ha allà, igual que quan vinc aquí, miro les coses bones que hi ha aquí. Si estàs en un altre país pensant amb el que no tens que aquí tenies, doncs no ets feliç, bàsicament. I sí, els costums són totalment diferents. Fa calor, les temporades només es diferencien en època plujosa i època de calor. Cada dia et lleves una mica abans de les 7, mentre que aquí jo començava a treballar a quarts de 10. Dines a les 12... Els conceptes matí, tarda, migdia i nit són molt diferents. Allà tot va molt més d’hora.
|
I en la teva feina, quines diferències has trobat? |
Això és realment en allò que més m’ha costat adaptar-me. Aquí es va sempre a la moda. Ara que he vingut, després de dos anys he notat molt el canvi. I aquí tothom s’atreveix a tot, i això en la forma de vestir però també en la forma de pensar. Depèn de com penses, un reflecteix una imatge. I allà, a El Salvador, importa molt el què diran. Per contra, la dona es cuida molt, molt més que la dona d’aquí. Però l’estil és molt més clàssic. I nosaltres anem trencant costums a nivell d’imatge. |
Què trobes a faltar d’aquí? |
El pa amb tomàquet! (riu). El que trobo a faltar més és la família, els amics, i també, a nivell professional, poder tenir tota la creativitat que tu vulguis. Però tens l’avantatge que la família i els amics sempre els tens, vinc jo, o vénen ells. Allà també tens coses que aquí no tenies: independència, nosaltres estem junts, estem bé... El fet de portar dos anys fora fa que ho vegis tot diferent. El poble l’he vist més maco, tot més maco. |
| |
|
|
