En Francesc Roma té 26 anys i en fa més
de dos que viu a San Salvador, la capital de El Salvador. Va decidir marxar per
anar-se’n a viure amb la seva parella, la Diana, colombiana d’origen i resident
a El Salvador. En deixar la feina de perruquer que feia aquí, va muntar la seva
pròpia perruqueria allà, que ha batejat amb el nom de Cesc Barcelona, i ara fins
i tot fa una secció de perruqueria en un programa de televisió local. Amb poc menys de 7 milions d’habitants,
El Salvador és el país més petit de l’Amèrica Central. Una Catalunya a
l’americana? “Jo comparo bastant Catalunya amb el Salvador. Pels habitants, a la
mateixa distància la muntanya i el mar... Té bastants paral·lelismes.” Però té,
també, moltes diferències. Aprofitem que ha vingut a passar les vacances de
setmana santa a Sant Llorenç perquè ens les expliqui. |
|
|
| |
A vegades fa falta marxar per adonar-te de com és de maco Sant Llorenç? |
Sí, realment sí. (La Diana intervé): ¡Medio San Salvador conoce Sant Llorenç Savall! Él habla a todos sus clientes de su pueblo de dos mil habitantes... Ahora dice que tiene dos mil doscientos, ¡ tendrá que actualizar los datos! (I el Francesc continua): A mi em pregunten: d’on ets? I dic “de Barcelona”, primer. D’Espanya, poques vegades. I després: “Ah, pero eres de Barcelona ciudad?” “No, de un pueblo pequeño, a media hora de Barcelona...”. Hi ha tres preguntes, que a vegades faig la conya i dic que a la perruqueria ja farem directament fulletons que ho expliquin: “de dónde
eres”, “cuánto hace que estás en el país” i “porqué estás en el país”. La quarta és “te gusta el país”. Això a tothom li passa. |
Què et va dir la gent quan vas marxar? |
El problema és que és una zona molt desconeguda. I per desgràcia, les úniques imatges que vénen aquí són les dolentes, que són realitat, però no ho és tot. Nosaltres vivim allà en una casa normal, ho tens tot normal i estàs bé. Però la gent aquí et diu “Hòstia, que ets animal!” però perquè té por. Som porucs, suposo. I marxar de casa i anar a un país desconegut... Si hagués fet cas a la gent, no hagués marxat mai. “I el menjar?, i on viuràs?, i si et fas mal?” I tal com som els catalans... “Ja cotitzaràs allà, per quan et jubilis?” Contràriament al què la gent es pensa, és un país que té cine, té centres comercials, té coses que fins i tot estan molt més bé que aquí. També s’ha de diferenciar El Salvador classe baixa i classe alta, és clar. |
Com veus el futur? |
Si t’haig de ser clar, m’agradaria, i penso que quan a un li agradaria i ho desitja realment es fa realitat, un temps allà i un temps aquí. No em preguntis com, però temporades aquí i temporades allà. Una cosa és estar allà i venir aquí de vacances una o dues setmanes, però jo vull dir passar temporades allà i temporades aquí. Així és com jo m’imagino el futur. |
| |
Acabem l’entrevista però continuem parlant de canvis, i la Diana comenta que al Francesc li encanten les pupusas. “Es un plato típico salvadoreño que allá se come muchísimo. Yo, que llevo 13 años viviendo allá, no como tantas pupuzas como él. Hay unas que son de maíz y otras de arroz. Y vienen rellenas de queso, o de frijoles, o de chicharrón. A él le encantan.” El Francesc ho reconeix: “Al final un s’adapta i estàs bé, el que hi hagi al menjar tampoc és cap problema. El pa amb tomàquet és el que es troba a faltar.” I d’aquí en surt el títol, que proposa la Diana. El Francesc haurà de deixar el pa amb tomàquet per les trobades amb altres catalans que ha conegut a El Salvador, o bé per quan torni a venir de visita a Catalunya. |
| |
|
|
