L’any 1010 trobem la primera cita documental de Sant Llorenç de sa vall (Sancti Laurencii de ipsa Ualle) que fixà el topònim del poble. El testament de Fruiló de l’any 1050, rebel·la l’existència de la Parròquia llorençana i la sagrera de Savall, situada al lloc de Sales. Aquest espai correspon a la cruïlla dels camins de Vic i de Barcelona situada en el nucli històric del poble.

La baixa edat mitjana aporta documents que permeten conèixer els establiments dels principals masos del terme, la majoria dels quals estaven sota el domini dels senyors del Castell de la Pera, els quals van enfortir les estructures feudals en els segles XII i XIII.

A mitjan segle XIV el rei Pere III va vendre el castell per 7.000 sous a Andreu Marquès, que passava a obtenir les rendes de les 55 famílies llorençanes que estaven sota la seva jurisdicció. I l’any 1361 se signà una concòrdia referida al territori de la Vall de Mur entre Marc -abat del Munt- i el senyor del castell. En aquesta hi consten els drets del monestir sobre els béns i les persones, i s’eximeix la població d’acudir a “host i cavalcada” a la crida del senyor de la Pera.

La producció dels masos estava basada en la vinya, els cereals, l’aviram, el bestiar oví, boví i porquí, la mel i els formatges, amb la ferreria per produir i llossar les eines i la fusteria pera la construcció de carros i de botes. També es va consolidar l’artesanat tèxtil.

Després d’un curt període en què el castell fou propietat de la Cartoixa de Vallparadís de Terrassa, els marquesos de Sentmenat van adquirir el castell amb totes les seves possessions i els seus drets, els quals es perllongaren fins a la desaparició dels senyorius.