Els llorençans maldaren per sostreure’s al jou feudal. Així el juny de 1450 Maria, Reina d’Aragó, atorgà la facultat de crear un censal de 12.000 sous per tal que el poble de Sant Llorenç es reintegrés a la Corona. El desenllaç de la guerra civil o remença, tal com era anomenada pels segadors, juntament amb la sentència de Guadaupe de 1486 produí l’abolició dels mals usos i establí un nou equilibri social al camp. Amb aquesta nova situació els pagesos guanyaren llibertat i la possibilitat de transmetre la propietat, tot i que el senyor feudal conservava la propietat eminent de les terres. Llavors la propietat al·lodial ja era escassa, i en acabar el segle XV no hi havia comunitat de monjos ni abat resident al monestir de Sant Llorenç.

Les fortes penúries provocades per les epidèmies de pesta de principis del segle XVI portaren a l’abandó dels masos improductius o rònecs, les terres dels quals s’adscriurien a les masies més potents. En el fogatge de 1543 el poble comptava amb 46 focs, que s’incrementaren fins a 52 deu anys després. És a dir, Sant Llorenç comptava amb uns 290 habitants a mitjan segle XVI.