Al curt període del trienni liberal el seguí, l’any 1846, la Guerra dels Matiners o segona carlinada, en el decurs de la qual “El Secai” fou executat a la sortida de la missa dominical per la partida carlina de Pau Tarrés. L’assassinat comportà la detenció i condemna a cadena perpètua de l’Alcalde i els regidors que foren indultats sis mesos després.

La Revolució de setembre de 1868 produí aldarulls i desfermà brots anticlericals. Un escamot de la Jamància s’endugué i assassinà dos clergues que s’havien amagat al Marquet de l’Era, que era el feu de reconeguts carlins. El sexenni revolucionari i la proclamació de la I República, l’any 1873, comportà la institució del registre civil i el sufragi universal per als homes majors de 25 anys. Amb el desenllaç de la Tercera guerra carlina, l’any 1876, s’autoritzà el poble a aterrar les fortificacions i els portals de defensa construïts per aturar els atacs carlistes i que es trobaven situats al final dels carrers de Vic, Sant Feliu i Barcelona. L’any 1877 es construí la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès i, cinc anys després, la de Sant Llorenç a Llinars.

Al tombant de segle la crisi de la fil·loxera arruïnà moltes vinyes que representaven aleshores el principal conreu del poble.