L’agricultura i la vinya, entrà en forta recessió des de 1955. L’any 1968 només un 16% de la població treballava al sector primari, mentre que un 22% ho feia als serveis, i un 62% a la indústria. La majoria d’aquests darrers treballaven en 74 petites empreses tèxtils de “drapaires” que ocupaven fins a 488 operaris. El total d’empreses eren 87 i tenien un total de 515 treballadors.

L’activitat industrial, complementada amb tasques agrícoles, produí una puixança de les rendes familiars. El polígon industrial de Ponsferrer fou fruit d’aquesta tendència mentre que la Cooperativa vinícola no reeixí per l’abandó del conreu de la vinya.

En aquest període entrà en funcionament l’alberg de la Vall Xica, fruit de les influències de mossèn Josep Rossell, fill predilecte del poble.
La riuada del 25 de setembre de 1962, que assolà el Vallès, produí estralls a l’edifici del Patronat.

L’any 1970 s’inauguraren les actuals Cases Consistorials, i l’any següent els blocs d’habitatges socials promoguts per Caixa de Sabadell i per una cooperativa del poble. En el tardofranquisme un altre clergue llorençà, mossèn Josep Dalmau, destacà per la seva obra progressista enfrontada a la jerarquia eclesiàstica. El mas de la Roca va acollir diverses reunions clandestines com la de dissolució del FOC de l’any 1969, o la de constitució -uns anys després- de Convergència Socialista, l’embrió del PSC, en assemblees on participà Pasqual Maragall ara President de la Generalitat.
L’any 1978 s’inaugurà la Residència d’Avis.
L’agost de 1970 un incendi iniciat a La Muntada provocà un mort i devastà centenars d’hectàrees boscoses del nord del terme.