En la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya, dirimida entre 1700 i 1715, Sant Llorenç es va mantenir fidel a la causa de la Generalitat. El Marquès de Poal, dirigent del braç militar que reclutava voluntaris per trencar el setge de Barcelona, s’instal·là al poble. Per la seva situació estratègica Sant Llorenç esdevingué ser un dels centres operatius de les tropes catalanes. En el setge de Barcelona de l’any 1714 va morir, per causa de malaltia, Joan Agell, regidor de la vila que formava part de l’exèrcit invasor francoespanyol. La victòria de Felip V comportà la centralització i la submissió de Catalunya a les llei de Castella.

El febrer de 1726 l’intendent general de Catalunya concedí al poble la facultat de tenir carnisseria, fleca, taverna i hostal. L’any 1782 la marquesa de Sentmenat inicià un llarg plet de senyoratge contra la Universitat de Sant Llorenç, tot intentant cobrar delmes, censos i llòsols als masos i cases del poble. Aquest es revoltà contra la impostura i veié com tretze llorençans, dones i homes entre els quals es comptava el batlle Pau Agell, foren detinguts pels mossos d’esquadra i posteriorment conduïts i empresonats a Barcelona.