El desenllaç de la guerra inicià la llarga Dictadura del “Generalísimo” Franco i produí l’aïllament d’Espanya. L’autoritat militar ocupant designà una Comissió Gestora presidida per Llorenç Caba. La repressió per als vençuts i la fam generalitzada s’imposaren. La llengua catalana fou perseguida i el mateix nivell de vida de 1936 no s’assolí fins a 1952, quan acabà el racionament dels productes bàsics de consum. El partit únic Falange Española Tradicionalista y de las JONS i una Església revengista dominaren la política i exerciren un dur control social.

Quatre llorençans membres del Comitè de Milícies que formaren part de l’Ajuntament (Josep Castella, Joan Clotet, Joan Parera i Joan Riatós) foren executats després de consells de guerra sumaríssims i sense cap garantia. Molts altres llorençans foren condemnats a llargues penes de presó per la seva trajectòria personal i política o, en altres casos, reclosos en camps de concentració i en batallons de treball forçat. Alguns s’exiliaren a França o emigraren a la plana vallesana. En aquell ambient opressiu els maquis, guerrillers que des de França es desplaçaven a les ciutats per fer-hi sabotatges, passaren sovint per Sant Llorenç, on tingueren algunes topades amb la guàrdia civil que produïren un mort. Durant aquests anys diverses famílies llorençanes establiren forns de pa a Sabadell i a Terrassa.