El cens de Floridablanca de l’any 1787, comptava una població de 553 habitants dels quals 145 eren menors de set anys i 79 majors de 50. Hi residien 293 dones i 260 homes. Per oficis es comptaven 100 jornalers, 24 pagesos, 6 criats, 2 fabricants, 2 artesans i 2 capellans. A final segle XVIII la indústria tèxtil començà a superar la fase artesanal. La fàbrica de “paños y bayetas” de Lorenzo Valls y Cia. movia cinc telers que produïen 70 peces i que ocupaven 125 treballadors.

La Guerra del Francés, entre 1808 i 1814, empitjorà les condicions de vida en un escenari ja marcat per la fam i els tifus. El poble hi hagué de contribuir amb càrregues, pagues, allotjaments de tropa i de cavalcadures, i també amb el concurs de soldats. L’any 1833 Sant Llorenç comptava amb dues fàbriques de cotó i una fassina d’aiguardent. S’hi produïa sobretot vi, però també blat, oli, mill, civada, patates i mel de romaní, de gran renom a Catalunya. Aquell any s’inicià la primera carlinada, la Guerra dels set anys, on Francesc d’Assís Rius, anomenat “El Secai”, acabdillà el cos de voluntaris liberals que resistí, en un poble fortificat, les pressions i els atacs dels escamots carlins que dominaven els pobles veïns del Bages.