No és la primera vegada que visc una situació d’aquestes magnituds, però sempre havia estat lluny del lloc on visc. Quan estava en altres incendis forestals com ara aquest sempre penses que a tu això no et passarà, que no et tocarà viure una desgracia com aquella en el lloc on vius. Tot i que conscientment saps que es molt probable degut a l’entorn que en el nostre municipi ens envolta. Recordo que des del primer moment que vaig veure la columna pocs minuts després de rebre l’alarma, vaig entendre que havia arribat el moment. El moment que sempre havia pensat o volgut creure que no passaria mai. Sembla mentida però quan has vist altres sinistres com aquell saps veure quan un foc es farà imparable i quan no. Aquell era clar que seria un monstre, la rapidesa amb la que augmentava no podia fer pensar altra cosa. Em costa molt emocionar-me, però aquell dia se’m van negar els ulls en veure els meus companys abatuts i intentant fer el possible per l’impossible; els crits, la suor, els nervis, fins i tot els vehicles de bombers semblaven tenir vida pròpia com si sabessin que allà s’hi jugaven el tot per el tot. I de fet era així, ens l’hi vam jugar i com sempre en aquests casos vàrem perdre, vàrem perdre vides, entorn i vàrem guanyar desolació." David, bomber voluntari de Sant Llorenç Savall |
|
|||||||||||||||
