"Ni xurros ni croissants, polígons catalans. Un acordió d'uns encants tronats, les cendres de Xàtiva, la banda sonora d'una zona bastarda, zona comantxe (què sents? què sents? Catalans parlar). All i oli de codony, bacallà amb samfaina, aigua naf: "I want paella?" La iaia que ven vins a la taverna és Pomada. Les plegadores d'aulives són Pomada. Pomada psico-pop-folc-raga-rumba....(a la merda!). Sabadell a les entranyes i Gràcia dels meus somnis. Somnis humits de Pomada: tinc una avellana a la butxaca i a la closca algú hi ha escrit Pomada. A la plaça, al polígon; Catalunya sideral, Bafalunya Pagana. Pomada mil colors i Pomada en blanc i negre. La crosta de la lluna, la cara amagada, és una pandereta. Els botons de nacre-plàstic de la manxa sexual són el clítoris de la terra..."

Parlar de Pomada és parlar d'originalitat i senzillesa amb majúscules. Es tracta d'un duet format per l'Helena Casas (pandereta i veus) i el Carles Belda (acordió i veus) que tots hem anat descobrint poc a poc a base de concerts. El seu primer disc, autoproduït per ells mateixos, que duu el nom de El disc 1 de Pomada.

Cap a finals del 2004, Pomada va treure al mercat CD 2.POM el seu segon treball. Bé treure al mercat, més aviat no. El duet ha decidit penjar el contingut del seu CD al seu web pomada.org des d'on tothom se'l pot descarregar gratuïtament en format MP3.

Les noves cançons mantenen el ritme ballable del primer disc però contràriament al que era d'esperar després de l'optimisme irreversible del primer treball, les lletres de CD 2.POM ronden el pessimisme.

Pomada s'apropa al rap amb samples de folk o a la rumba i continua barrejant bases pregrabades amb l'acordió com a instrument protagonista.